El nazi de Llombai

En la Vall de Gallinera, concretament al Llombai alacantí, tot just resisteix a peu el lateral d'un carrer. Tot i que ara s'haja rehabilitat una de les seues cases i alguna altra conega veí, fa moltes dècades que el poble va ser abandonat a la seua sort. Va ser a finals dels 40, quan la solitud se li presentava com el millor refugi, quan Stefan Gregor va arribar a Llombai despertant la curiositat al voltant. Home d'actituds poc corrents, Don Estéfano, espanyolitzat ja el seu nom, li agradava d'apropiar-se d'horts aliens i, per vés a saber quin motiu, va donar sepultura al seu automòbil en un corral. Habitant únic de Llombai, sembla que Stefan intentava deixar enrere un passat recent d'esvàstiques i braços en alt, de desesperació, dolor i mort que ell mateix podria haver provocat. O intentava redimir els seus pecats o, el més probable, fugir dels qui el perseguien per fer justícia. ¿Criminal de guerra? Segons la revista Spiegel, Gregor era austríac i havia estat cap d'un dels crematoris d'un camp de concentració nazi. Tot i això, al dia d'avui no es pot confirmar que això sigui cert, però el seu comportament, encara que potser de orat, apuntava a això. Va viure a Llombai, però es va construir una casa a la part alta de la talaia rocosa de Penya Grossa, al costat de les restes del castell de Benissili, un lloc privilegiat per vigilar els camins i treure les ganes a qui pogués voler capturar, cosa que ja s'havia intentat infructuosament. Amb rucs, ens expliquen, solien pujar els estris a aquesta caseta, hui convertida en refugi de muntanyencs. «El nazi de Llombai», com se l'anomena popularment, va morir sense escarafalls, però la seua ombra va créixer encara més en trobar a casa uns jeroglífics indesxifrables i un manuscrit en què es llegien les paraules Kremlin i Rasputín. Qui era aquest home?